Vardan II Mamikonian

Vardan II Mamikonian

Nom original	(hy) Վարդան Մամիկոնյան
Biografia
Naixement	388 Artaxata (Armènia) (en)
Mort	3 juny 451 (62/63 anys) Avarair (fr)
Causa de mort	mort en combat
Activitat
Ocupació	militar
Professors	Mesrop Maixtotx
Carrera militar
Rang militar	Sparapet
Conflicte	batalla d'Avarayr
Enaltiment
sant
Família
Família	Mamikonian
Cònjuge	Doustr
Fills	Vardanoysch Mamikonian, Shushanik
Pares	Hamazasp I Mamikonian   i Sahakanoysh
Germans	Hemaik Mamikonian Hamazaspian Mamikonian

Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.

Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak.

El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per a revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharark no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak va enviar el seu net a demanar ajuda a Bizanci sense èxit. Vers el 423 els nakharark van demanar al rei Bahram que els donés com a rei a Artaxes, el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak que va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu net Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuní. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom d'Artaxes IV d'Armènia.

Vardan va acompanyar al seu avi a Pèrsia quan aquest fou cridat per Bahram V, i deposat, el 428. Vardan va quedar presoner a Pèrsia.

El 432 el rei Bahram V va accedir a alliberar a Vardan Mamikonian i a Gazavon el jove de la família de Shirak, que foren restituïts en els seus honors.

El 450 Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per no haver-se de convertir al mazdaisme, però quan estava de camí el marzban Vasak de Siunia el va fer cridar i va tornar. Vahan Amatuni li demanava que agafés la direcció de la revolta que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com a ostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (Àngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapçalar l'aixecament. Les forces dels nakharark que es van unir a la rebel·lió es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprès per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forçat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres.

Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de Derbent lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a Aghuània, a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Tanmateix, Marcia, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).

Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar més indecisos (Bagratuní, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuní, Paluni, Gabelian i Urdz).

Els perses van entrar al país creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des del Caucas fins a la Gàl·lia.

Tanmateix, mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer ostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, ostatges que va tancar en alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata.

En tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan (451). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharark es van passar al seu bàndol (Reixtuní, Khokhoruni, Vahevuní, Bagratuní, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Aamatuni).

Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del 451) per a liquidar els rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni pel sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan que fou guanyada pels perses. Son germà Hemaik Mamikonian va morir uns mesos després quan encapçalava la rebel·lió a la regió de Taiq. La direcció de la família va passar a Vahan II, Vasak II i Artaxes (fills d'Hemaik) i als germans Hamazasp, Artavàs i Muixel (fills de Vartan II), tots presoners a Pèrsia.